Articles

Una discussion SMS entre Agata e Margòt

Un a discussion SMS entre Agata e Margòt : Agata – Adieu Margaux, deman vau al cinema amb Maria e Julian, vendriás amb nosautres ? Margòt – A quina ora ? Agata – Vint ora Margòt – Es pas possible per ieu, lo dimècres devi me levar de bona òra e ai pas enveja de dintrar tard. Agata – Es pas tard ! Margòt – Lo film dura quant ora ? Agata – Dos oras Margòt – Amb la publicitat e trajècte e trop tard. E sustot es car lo cinema e devi compar tots los present de nadal per ma familha. Doncas es pas possible per ieu … Perdon … Agata – Mas amb la carta estudianta es pas tròp car non ? Margòt – Non una autre còp benlèu Agata – Damatge … Margòt – E òc es la vida … Amusatz vos ben ! E mercé per l’invitacion. Agata – Mercé et de res. Qualquas minutas … Margòt - Siquenon cossi vas ? Qualquas ora mai tard … Margòt – Agata ? Perqué ne respondes pas pus ? Qualquas m...

Tèxt 3, partida 2/2 - Un aprèp-miègjorn perfièch en familha

Sarah Talma – Licence 1 – Science de l’éducation – Faculté Paul Valéry ( Montpellier ) Occitan 05-11-17 Tèxt 3, partida 2/2 - Un aprèp-miègjorn perfièch en familha … Sus nòstre camin avèm crosat un molon de pichòta bèstias coma lusèrp, escarabat e bèstias mai gròssa coma mas dos caval ( èrem dins lors pargue ). Tanben dinc lo canton i a un riu sec o m’agradi me passejar mas ne pòdi pas sovent y anar perque sol es tròp perilhós, aquest còp i sèm anats e avèm trobat un pichòta balma amb totjorn la meravilhosa lutz per far de polit fòto del fons de la balma cap a l’exterior per véser la polit lutz. Èra una meravilhosa moment perqué èri ben amb ma familha, ai pogut retrobar una fòrça bona complicitat amb mon fraire. Una aprèp-miègjorn amb moment de partatge, de descobèrta, de complicitat, de rire, èri mervelhosament ben. E òc, i a inconvenients a demorar a la campanha mas tanben i a avantatges. Per exemple ieu quora soi en çò de mas parents ( qu’es tan...

Tèxt 3, partida 1/2 - Un aprèp-miègjorn en familha

Sarah Talma – Licence 1 – Science de l’éducation – Faculté Paul Valéry ( Montpellier ) Occitan 22-10-17 Tèxt 3, partida 1/2 - Un aprèp-miègjorn en familha Lo dimenge uèit octobre mon fraire e su molhèr son venguts manjar a l’ostal, èri urosa, quitament se los vesi sovent. Aprèp un bon repais sèm estats passejar, fasiá solelh mas pas tròp caud èra fòrça agradiu per un mes d’octobre. A la debuta sèm partits per cercar los camparòl e las castanha mas coma lo temps èra sec ne aviá pas de camparòl e las castanha èran tota pichòta, conclusion lèu fach : pas de crèma de castanha aquesta annada … oïn !! Mas avèm contunhat a passejar simplament per lo plaser, sens objectiu amb totjorn mon fraire, su mollhèr e mos dos pairents. E quitament se la natura n’a pas ofertat camparòl e castanha a oferta fòrça autras suspresa. E coma la fòto m’interèssi de mai en mai, ai pogut en profeichar per faire de polida fòto, de mai la lutz èra fòrça bona e interessanta, e las c...

Tèxt 2, partida 3/3 - Lo ligam amb l’occitan

Sarah Talma – L1 sciences de l’éducation – Université Paul Valéry ( Montpellier ) Occitan 15– 10 – 17 Tèxt 2, partida 3/3 - Lo ligam amb l’occitan … o tanben los viatges per exemple a la mairala dos jorns a la mar, a l’ escòla primària dos jorns a Carcassona, en seisen una semana en Espanha, en quatren una semana en corsega amb correspondent d’un collègi de Calvi, en tresen una semana en Avairon e en segond una semana en Bretanha amb tanben correspondent aqueste còp d’un licèu, los correspondent èran fòrça brave amb nosautres. Enfin amb l’occitan ai creat de meravilhosa amistat dempuèi que soi pichò ta , qu’es ara amiga fòrça pròcha perque avèm viscut tot nostre annadas d’ escòla ensem de la mejan seccion fin a la tresen. Doncas l ’occitan a fòrça importància per ieu, voldriái èsser professora de las escòlas en una classa francés- occitan de una escòla publica coma ieu ai fach ! Fin finala ara parli occitan quasi coma lo francés. La...

Tèxt 2, partida 2/3 - Lo ligam amb l’occitan

Sarah Talma – L1 sciences de l’éducation – Université Paul Valéry ( Montpellier ) Occitan 08 – 10 – 17 Tèxt 2, partida 2 /3 - Lo ligam amb l’occitan … M alurosament cada annada aviá de mens en mens d’escolan, segurament perque l’occitan prenguèt tres oras de ma i sus nostre emplec del temps : en seisen èrem setze e en tresen èrem sèt … Al licèu èra encara pièger, tota las classa e tota las nivèls èran mesclat : los grand debutant amb los quasi bilingue, los segond e los primièr amb las terminal que prepàran lo bac … e aviái solament un o dos oras d’occitan per semana segon las annadas, bon cal ce dire que es totjorn melhor que res … D empuèi que soi pichò ta fau de l’occitan e m’agradi fòrça, d e jà tròbi qu’es important de conéisser la cultura de nòstra region, d e mai l’occitan me remembri fòrça bon sovenir coma los acamp occitan una jornada cada annada f ins en classa de seisen, o l o s nombrós projècte coma la realizacion, l’ escritura, la preparacion ...

Tèxt 2, partida 1/3 - Lo ligam amb l’occitan

Sarah Talma – L1 sciences de l’éducation – Université Paul Valéry ( Montpellier )  Occitan 01 – 10 – 17 Tèxt 2, partida 1/3 - Lo ligam amb l’occitan Bonjorn, Aquesta semana ai causit de contar lo ligam que i a entre ieu e l’occitan dempuèi que soi pichòta. En mejan secction de mairala mon escòla a dobèrt per la primièra còp una classa de mejan e pichòta secction francés-occitan plan segur per las familhas volontària e subertot sens seleccion : èra una escòla publica. Ai doncas començat l’occitan, en mejan secction de mairala : a quasi quatre ans. Fins en classa de seisen ai agut la mitat de las oras d’escòla en occitan, per exemple ai agut l’istòria-geografia, las sciéncia, las matemati cas en occitan e per lo reste sabi pus tròp, belai l’art-plasti c … Al collègi èrem pus pro per far una classa amb las mitat de las oras un occitan, de la seisen a la tresen ai doncas agut tres oras d’occitan e una ora d’art-plastic en occitan doncas qu...

Tèxt 1, la seguida - Totas las bonas cause a un fin

Sarah Talma – L1 science de l’éducation ( Montpellier ) Occitan 24-09-2017 Tèxt 1, la seguida - Totas las bonas cause a un fin Lo ser, sèm anats a odysseum al restaurant «  Les 3 brasseurs » es de la cosina del nord, amb força proteina, doncas de la cosina força pesuga, ieu per exemple ai manjat un gròs hamburger amb patata, un bistèc, un uòu e de tròç de cambajon e amb aquo fritas e aurosament qualques fuèlha de salada. Era força trop. Ai pas mangat de dessèrt, ço que es rara subretot al restaurant. Aprèp aqueste bon repais e bela jornada pensavi dintrada a l’ostal mas mos pairents an agut l’idèa d’anar al cinema. Mos pairents an vist lo film «  nos années folle » aparentament an aimat mas an dich que ieu auriái pas aimat. Hanna-Mae e ieu an vist lo film «  les grands esprit » avèm aimat, avèm trobat lo film risolièr e esmovent. Aprèp aqueste long e meravilhosa jornada era vertadièrament la fin, e oc totas las bonas cause a un fin...